Prop de cent dies després d’iniciar una vaga fam a la presó de Temuco, capital de la regió de l’Araucania del sud de Xile, el machi o metge tradicional del poble maputxe Celestino Córdova va anunciar dimarts passat que iniciava una vaga seca. Degut a la situació límit de salut, el dimecres a la tarda va haver de ser ingressat a l’hospital regional, on la doctora Aylin Curihual, qui segueix el seu cas des del inici, assegurava que el machi “està en risc vital” i que “morirà si contínua en les mateixes condicions”.

Fa cinc anys i tres mesos que Córdova està a la presó, condemnat a 18 anys pel cas Luchsinger-Mackay, “amb cap prova que demostri fefaentment que va ser un dels autors de l’incendi on van morir aquestes dues persones”, afirma Gabriela Calfucoy, portaveu de Còrdova. Des d’un inici, l’acusat assegura que és víctima d’un muntatge policial dels que hi ha múltiples precedents a la regió de l’Araucanía. Segons Calfucoy, aquell 4 de gener de 2013, quan els terratinents Werner Luchsinger i Vivianne Mackay van morir en l’incendi que va cremar la seva casa, Celestino Còrdova “estava a tres quilòmetres dels fets, on va ser ferit per una bala de la qual es desconeix la procedència fins avui, i quan el van detenir el van moure fins a un quilòmetre de la casa que es va cremar”.

Amb l’inici de la vaga seca del machi Celestino, de 32 anys i pare de quatre fills d’entre dos i nou anys, el risc d’aturada cardíaca és imminent. No obstant això, la gendarmeria i l’Estat xilè no han autoritzat la seva sortida de presó durant 48 hores, que donaria compliment a la principal sol·licitud del pres: “poder anar al seu rewe, espai espiritual del maputxe que pel machi, en particular, és imprescindible perquè és on neix la seva energia. En cinc anys no hi ha anat i per això s’està afeblint”, explica Calfucoy. “La machi és una autoritat religiosa del Poble Mapuche. La machi mai tria ser machi, és presa per un esperit de tal forma que si no es fa machi emmalaltirà, s’agreujarà i a la llarga entrarà a morir d’una malaltia molt complicada”. D’aquesta manera explica l’historiador maputxe Juan Ñanculef la realitat de les machi en el seu llibre Epistemologia Maputxe.

Segles de resistència maputxe

El poble maputxe, avui transfronterer, és un dels pobles originaris de l’Amèrica Llatina que més resistència ha ofert a la conquesta que va aterrar fa 500 anys al seu territori, el Wallmapu. En aquest cas, els estats-nació que van néixer de les guerres d’independència contra la colònia espanyola, Argentina i Xile, han estat, segons aquest poble, molt més nocius que la pròpia colònia. E un cas bastant excepcional encara que no únic, la colònia va optar, després de dècades de guerra i resistència i rebel·lia dels autòctons, per reconèixer un territori autònom indígena que va existir durant més de 200 anys. La invasió i el genocidi més contundents contra la nació maputxe es produeix ja al segle XIX amb l’anomenada Conquesta del desert de Julio A. Roca a l’Argentina i la Pacificació de l’Araucania a Xile.

Després de colonitzacions, guerres, pacificacions, genocidis i dictadures, a la fi de la dècada dels 90 del segle passat, diverses comunitats maputxe del sud de l’Estat xilè s’organitzen a través de la Coordinadora de Comunitats en Conflicte Arauco-Malleco (CAM) per continuar amb la reivindicació de l’autodeterminació del seu territori ancestral. Segons Juan Pichún, logko o autoritat política de la comunitat maputxe Temulemu i fill del reconegut logko Pascual Pichún -qui va ser condemnat per Llei Antiterrorista a cinc anys i un dia l’any 2001-, “altres organitzacions reivindicaven les terres d’una forma sobretot simbòlica i es va analitzar que això desgastava molt la gent sense cap avanç. Per això, la CAM va arribar al 1997 amb una postura més radical: fer front als desallotjaments amb control territorial.”

La CAM, amb els anomenats Òrgans de Resistència Territorial (ORT), com a braços d’acció directa, és autora principalment d’atemptats incendiaris contra propietats privades d’empreses forestals i de terratinents –generalment crema de camions carregats del pi i l’eucaliptus que ocupen actualment gran part de l’Araucania- i accions de suport a processos de recuperació territorial com el que, després de 15 anys, va aconseguir guanyar el 2011 la comunitat de Temulemu amb l’annexió de 800 hectàrees de territori que defensaven com a ancestral.

Respecte a la sentència del cas del logkoPascual Pichún, la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) va interposar una demanda contra l’Estat xilè per falsa acusació, que va resultar en un Programa de Reparació Indígena que s’està implementant fins avui a Temulemu i altres comunitats víctimes del muntatge. “En el primer judici –Pascual Pichún i altres acusats- van sortir absolts i en el segon, amb les mateixes proves però amb testimonis protegits anònims, els van condemnar a cinc anys i un dia”, recorda Juan Pichún, exaltant l’absurd del procés judicial. Un altre cas en el qual es demostra la persecució del poble maputxe és el de l’anomenada Operació Huracà de la qual va ser víctima Jaime Huenchullán, detingut a l’abril de 2017 pel presumpte delicte de “associació il·lícita terrorista”. “Van crear un muntatge polític i policial contra nosaltres, però vam arribar fins a la cort suprema i vam poder quedar entre cometes en llibertat després que el mateix Ministeri Public denunciés que hi havia irregularitats en l’acusació personificada per la policia amb proves manipulades i falsificades”, explica el líder maputxe.

El “caràcter terrorista” que té la condemna del machi Celestino Córdova –per la qual la fiscalia va demanar cadena perpètua- és degut doncs a la polèmica Llei Antiterrorista aprovada pel règim d’Augusto Pinochet l’any 1984, una llei que avui és aplicada principalment contra actes polítics i accions directes protagonitzats pel poble maputxe en pro de la recuperació i l’autodeterminació del seu territori ancestral. Entre 2010 i 2016 només un 5,5% de les formalitzacions per delictes de “caràcter terrorista” van acabar en una sentència condemnatòria, segons xifres del Poder Judicial xilè. Al 94,5% restant, els mesos o anys de presó preventiva exigida normalment per l’aplicació d’aquesta llei fins al dia del judici no els hi retorna ningú.

Perill de mort

A la presó de la capital de l’Araucania, fins ara, el machi Celestino Córdova no consumia cap tipus de menjar però estava encara ingerint líquids. A causa de la falta de respostes i a la urgència per poder sortir per anar a un espai espiritual d’absoluta necessitat vital per a ell, ha decidit passar a la vaga seca, fet que podria significar una mort propera. I davant de tal situació límit, aquestes van ser les declaracions del govern xilè: “si cada vegada que hi ha una vaga de gana les autoritats es posen a negociar seria la fi del funcionament de presons i del principi d’autoritat”.

Amb l’inici de la vaga de fam, el machi Celestino Córdova també exigia “canvis en el sistema penal amb mòduls exclusius per a persones d’origen indígena, que s’implementi el conveni 169 de l’OIT, que a Xile per ara tan sols existeix sobre paper i solucions pels processos de recuperació territorial”, com explica Gabriela Calfucoy, qui denuncia que hi ha “un fort increment de la repressió i la persecució a la gent d’origen maputxe amb el nou govern de Sebastián Piñera”. A escasses setmanes de la seva investidura, ja ha enunciat una reforma de la Llei Antiterrorista per endurir-la. “El territori maputxe ha estat militaritzat a partir del govern de la concertació –el posterior a la dictadura de Pinochet: en realitat, mai ha acabat la guerra cap al poble maputxe, seguim en una guerra permanent”, conclou Calfucoy.